Ifigènia

ifigenia_1 ifigenia_2 ifigenia_3
Fitxa Artística

Autor: Jordi Coca
Companyia: Marduix
Direcció: Jordi Coca
Intèrprets: Carles Arquimbau , Jaume Comas, Joana Clusellas i Jordi Pujol
Veu en off: Carme Callol i Viqui Sanz
Figures i vestuari: Jordi Bulbena i Joana Clusellas
Espai escènic: Ernest Altés
Disseny de so i llum: Marc Martín
Tècnic de llum i so: Adriano Sabater
Caracterització: Toni Santos
Fotografia: Lena Rovira
Ajudant de direcció: Ester Bové
Ajudant de direcció i producció executiva: Cristina Raventós
Una producció de Joana Clusellas i Viqui Sanz per a Marduix
Agraïments: Teatre de Ponent, La Caldera i Jesús Julve "Hauson", Manuel Forcano, Smoking-Barcelona
Robòtica: Toni Moreno i Sergi Busquets
Ifigènia és una co-producció del Festival Grec'09 i la Companyia Marduix
Dedicat a Josep Palau i Fabra i al gat Núvol
imatge Espectacle
per
adults
adults

Si voleu alguna de les fotografies d'aquest espectacle heu de demanar permís a Marduix.

imatge imatge

foto 1

foto 2

Descarregar Descarregar
imatge

foto 3

Descarregar

 

El tràgic grec Eurípides ens ha deixat dues Ifigènies. Ifigènia a Aulida és la més profundament política: tracta de l'engany que Agamèmnon orquestra al voltant d'unes suposades noces d'Aquil·les amb Ifigènia. En realitat el gran rei de Micenes és culpable d'haver occit un cérvol sagrat a les terres de la deessa Àrtemis i de supèrbia en dir que ell és el millor caçador. Àrtemis, que és verge, freda i venjativa, atura els vents i reclama el sacrifici d'Ifigènia. El gran estol de naus espera amb impaciència el vent per començar la guerra. I Agamèmnon dubta, no sap què fer. Crida la seva filla amb l'excusa de casar-la, però tem que el destí de la noia sigui diferent... Aquestes tensions propicien la contradicció entre política i interessos personals. I Agamèmnon opta per la manipulació a través de la mentida. És, doncs, un tema etern. Un tema de sempre, i d'avui també.

Jordi Coca


Presentació

La companyia Marduix commemorem enguany el trentè aniversari de la nostra fundació. Per celebrar-ho ens proposem treballar durant unes temporades amb el que anomenem els "companys de camí". És a dir: aquelles persones que per diverses raons han estat significatives en la nostra evolució i amb les quals encara no havíem treballat. Una d'aquestes persones és Jordi Coca, que va tenir un paper considerable durant els primers anys setanta en la recuperació del teatre d'objectes a Catalunya.
Amb ell sorgeix la idea de fer una tragèdia. I es proposa de fer una adaptació completament lliure i actual de la Ifigènia a Aulida d'Eurípides. D'aquest autor ens han arribat dues Ifigènies, i aquesta és potser la més profundament política: tracta de l'engany que Agamèmnon orquestra al voltant del sacrifici de la seva filla, presentant aquest fet com unes noces amb Aquil·les. El tema, doncs, és tant la contradicció entre obligació política i interessos personals com la manipulació com a sistema. Un tema de sempre, i d'avui també.
Aquesta Ifigènia narrada per quatre actors, se'ns presentarà en l'espai central d'una gran estora de 4 per 3 metres en un escenari o espai buit. Els actors manipularan els objectes i elements que necessitin per apropar-nos la història i les emocions dels diferents personatges implicats: Ifigènia, Clitemnestra, Agamèmnon, Aquil·les, Missatger, etc. La dissort que genera l'engany s'explica a través de diversos elements: música de diferents textures (jazz, òpera, música popular, música ètnica, sons en directe...); la paraula que narra i dialoga a través dels narradors; la llum i els colors; els objectes manipulats pels narradors (objectes simples que es transformen a la vista de l'espectador: canyes, roba, objectes de la vida quotidiana que esdevindran vaixells o aus màgiques...). És, doncs, un espectacle complex tot i la presència només de quatre actors a escena.
Els trenta anys de feina internacional amb el teatre d'objectes i titelles ens avalen per plantejar aquesta tragèdia amb actors, música i figures, i en fer un espectacle exclusivament per a adults. En el fons la impressió que deurien fer als espectadors grecs els seus festivals tràgics havia de ser semblant: una aparició primigènia, un miratge, una mimesis fantasmagòrica on es barrejava la música, el cant, la veu declamant i els efectes imponents de les màscares i els vestits. Sense voler imitar res d'això, buscant la simplicitat de Peter Brook quan ens explica històries de cultures no europees, sí que s'intentarà que el conjunt resulti captivador des de la simplicitat i la nuesa.
Partim en aquesta proposta, d'un autor clàssic, perquè la versió libèrrima de Jordi Coca fa que es pugui parlar d'autoria catalana contemporània, i perquè per commemorar els nostres trenta anys ens agradaria presentar una obra de teatre d'objectes per a adults. Pensem que la direcció de Jordi Coca dotarà el conjunt de minuciositat, d'harmonia dels elements en joc, i d'un sentit tràgic profund i no anecdòtic, polític i no pas sentimental, cosa que permetrà fer un espectacle on l'humor no impedirà que el desenvolupament dels esdeveniments plantegi el nus contradictori i paradoxal en què solem acabar torbant-nos els humans.

Marduix


RECULL DE PREMSA

Diari AVUI. Cultura i espectacles dilluns, 10 d’agost del 2009

Quadern de teatre.... El millor del Festival han estat els espectacles catalans.

Francesc Massip

...Vull reivindicar dues propostes “IFIGÈNIA” i “ILÍADA” que em van semblar més que notables....
...IFIGÊNIA, una nova incursió de Jordi Coca a la tragèdia grega en clau d’actualitat política, amb una impecable dramatúrgia sonora i una bellíssima plàstica de la companyia Marduix que convoca deïtats com Àrtemis en forma d’un envolt de gasses a manera d’ales vaporoses, amb un vestuari de formes impactants i un cromatisme iridiscent que dialoga amb un escenari com una pell e bronze per on s’escola una nina sense cap, moguda per control remot i amb veu en off que representa la Ifigènia de la democràcia manipulada a pleret pels Agamèmnons de sempre...