Estudis per a un autorretrat

Estudis per a un autoretrat
Fitxa Artística

Direcció: Dr. Solé i Jordi Pujol amb tocs especials de Josep Minguell
Guió, quadres i objectes: Josep Minguell
Vestuari: Àngels Figuerola
Il·luminació: Francesc Pujol
Sastreria: Casadevall
Producció: MARDUIX - JOSEP MINGUELL
imatge Espectacle
per
adults
adults

Si voleu la fotografia d'aquest espectacle heu de demanar permís a Marduix.

imatge

foto 1

Descarregar

 

Història de l'espectacle


Ens vàrem conèixer pels carrers de Tàrrega, muntant tarimes, actuant i somiant en la primera Fira del Teatre.

Cadascú ha seguit el seu camí: Marduix fent teatre i titelles i Josep Minguell pintant murals.

Fent camí ens hem retrobat moltes vegades: en la cruïlla de la imaginació, en el pont de la complicitat del públic, en la cantonada dels nòmades, en la pobresa dels recursos i en la llibertat de la creació.

En l'últim encontre, hem posat l'amistat damunt la taula per convertir els pinzells en titelles, per fer actuar els quadres, pintar l'espectacle, convertir el taller del pintor en un escenari i fer que les pinzellades escoltin aplaudiments i els actors sentin el silenci de la pintura.



ARGUMENT


El pintor va passar un any tancat al seu estudi i no va aconseguir fer l'autoretrat, però va deixar una sèrie de quadres - estudis, de proves. Els amics del pintor ens descobriran aquests quadres i ens conduiran cap al seu món interior: la por, el temps, el pensament, la mort, la pintura, la nit, la creació....
L'obra està basada en el llibre Estudis per a un autoretrat. Llibre original de Josep Minguell amb imatges realitzades amb serigrafia i collage.

PREMSA


 XIX Fira de Teatre de Carrer de Tàrrega 
 Reflexions difícils 


Marduix va presentar divendres Estudis per a un autoretrat, un espectacle de petit format que regalima honestedat, sentit del risc i amor per la feina, la pròpia i l'aliena. Joana Clusellas i Jordi Pujol, amb la col·laboració del Dr. Soler, han traslladat a escena l'aventura del pintor targarí Josep Minguell, tancat tot un any al seu taller per fer un autoretrat que, al capdevall, només quedaria en un munt d'apunts i estudis a mig acabar. El muntatge reflecteix els dubtes i les angoixes del procés creatiu de l'artista plàstic, amb un tarannà escènic pròxim a les sessions teatrals que Rusiñol i companyia feien a primers de segle.

L'argumentació de cada estudi té una personalitat pròpia, però totes conflueixen a la cruïlla vida-creació-mort, magnificada en l'últim estudi, L'ànima de l'artista, un pinzell alat que s'envolta d'un taüt blanc. L'honestedat - poc freqüent avui dia - amb què Marduix encara els seus treballs els avala com a grup a continuar tenint molt en compte.

El seu penúltim muntatge, Història d'Ester sense hac, un gran treball de divulgació de la nostra mitologia contemporània especialment indicat per a alumnes d'institut, no ha tingut el ressò que hi hauria donat una cultura normalitzada.

 AVUI - Jordi Jané 
 Diumenge 12 de setembre de 1999 



 MARDUIX al Festival de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona 
 La senzillesa de MARDUIX 


Marduix, una de les companyies més veteranes del món titellaire català, canvia de registre a "Estudis per a un autoretrat", espectacle sorgit de la seva relació amb el pintor Josep Minguell. Aquí sí que hi ha un treball objectual i visual que trascendeix el discurs textual i aquest humil experiment conserva, afortunadament, aquella sinceritat, aquella senzillesa que fa entranyables els treballs de Marduix.

La Vanguardia - Santiago Fondevila 
  Dilluns, 20 de novembre del 2000 



Un Marduix suggerent i senzill

Joana Clusellas i Jordi Pujol, dirigits pel doctor Soler, han creat l'espectacle Estudis per a un autoretrat, que es va estrenar a la Fira de Tàrrega i es basa en el llibre del mateix títol del pintor targarí Josep Minguell. A Granollers, la representació coincidia amb la celebració dels 25 anys de la companyia. 25 anys de titelles, de creació i manipulació d'objectes propis, de portar als escenaris històries i llegendes i, més ençà, peces literàries.

A Estudis per un autoretrat, Jordi Pujol i Joana Clusellas manipulen per primera vegada objectes que no són seus. Els quadres de Josep Minguell - el pintor que es tanca un any a l'estudi per fer el seu autoretrat- són els protagonistes de l'escena. Cada un amb la seva història, els quadres van sortint de la taula del pintor, es van mostrant al públic i se'n van cap a la carpeta.

Els dos components de Marduix es troben a l'estudi del pintor i van desgranant les històries que han creat per a cada estudi. Marduix ha bastit l'espectacle, doncs, a partir d'una creació prèvia i els resultats són notables: reflexió sobre el procés creatiu, sobre les angoixes i les limitacions de l'artista, sobre les pors i els anhels…la representació té moments plàsticament molt bells, mostra els recursos de titellaires experimentats i les paraules adquireixen un sentit ple, com a l'epigrama: "La vora de les ulleres és la distància existent entre el meu amic i la realitat." Tots els estudis porten a l'últim, l'ànima de l'artista, un pinzell amb ales que surt d'un taüt blanc…

El ritme de l'obra, la mesura en els moviments dels actors, ben dirigits, la il.luminació íntima, conviden a asseure's i deixar-se portar pels suggeriments de Marduix i Josep Minguell. Un treball honest, fresc, on els actors s'ho passen tan bé com els espectadors. En acabar, Jordi Pujol resumia 25 anys: "Visca el teatre, visca la pintura, visca passar-s'ho bé!".

El 9 Nou - Jaume Maspons 
 Dissabte 10 de febrer del 2001 



Marduix escenifica durant la Fira l'obra de Josep Minguell

Amb el subtítil "per a adults", la companyia de teatre Marduix va presentar divendres passat l'espectacle de titelles Auca d'Ester sense H al Museu Romàntic Can Papiol.

Aquesta advertència del principi era una espècie d'avís per a aquells que encara creguessin que les titelles només poden divertir els nens, que la seva simplicitat no pot captivar els més grans.

Doncs bé: l'actuació de divendres va deixar clar que els personatges de cartró poden arribar a embelessar el públic adult tant com els de carn i os.. I és que l'actuació del grup Marduix va ser de tot menys senzilla: la companyia va combinar els jocs de llum i d'ombres gràcies a un llençol estratègicament situat al mig del petit escenari, al centre del jardí del museu; un músic, acompanyat d'un acordió, una flauta i un viloncel entre altres instruments, es va encarregar de tocar peces molt ben escollides. Cada personatge tenia la seva pròpia melodia.

Les robes de les titelles estaven perfectament dissenyades, amb una cura impressionant. Els integrants del grup feien moure els ninos molt lentament, donant a l'obra l'aire lànguid que necessitava però combinant-lo amb el sentit de l'humor propi d'una peça còmica com aquesta.

L'auca d'Ester sense H és una adaptació de l'obra de Salvador Espriu Primera història d'Esther, basada al seu torn en el llibre de la Bíblia. La història explica un intent de massacre dels jueus, que aquests van poder combatre gràcies a la jove reina Ester. Cal situar l'obra d'Espriu després de la Segona Guerra Mundial , després de l'extermini jueu que van portar a terme els nazis.

A l'espectacle va intervenir un dels actors de la companyia, que va fer les vegades de narrador.

La singularitat de l'espectacle va sorprendre sense dubte el centenar de persones que van presenciar l'actuació en un escenari tan idoni com el del jardí del museu: la inventiva de la companyia va fer obrir la boca a més d'un, i no precisament d'avorriment.

Crònica de Ponent- Francina Verdés 
 5 de setembre de 1999 



EL TALLER DEL ARTISTA

Si bién el teatro, en general, ya tiende por sí mismo a erigirse en una reunión de diversas artes (el texto, la interpretación, el espacio escénico, la música), siempre resuta atractivo, ya de entrada, que un espectáculo se plantee un acercamiento a una manifestación creativa en concreto. En el caso de Estudis per a un autoretrat, fruto de la amistad entre un pintor, Josep Minguell, que aporta guión y sus cuadros y objetos ( la acción se desarrolla en el estudio del artista), y una destacada formación catalana, Marduix (Joana Clusellas y Jordi Pujol), con experiencia en un teatro a la vez de raíz popular, poética e imaginativa.

Clusellas y Pujol, como únicos intérpretes, van desarrollando una sucesión de breves escenas (cada una de ellas en torno a un cuadro distinto), a partir de un argumento muy escueto. En cambio nos encontramos ante una obra repleta de sugerencias, de apuntes, de ideas, en la que, lo mismo que el pintor puede echar mano de distintos colores o de diversas técnicas, Marduix practica recursos muy variados, ya sean éstos visuales o sonoros. Es un espectáculo en el que la imaginación, el ingenio, la ironía o la fantasía, en definitiva, el juego, desempeñan un papel fundamental; es posible que, en cierta medida, retomando el espíritu, transgresor y poético, de algunas de las llamadas vanguardias históricas…

Diario de Mallorca- Francesc M. Rotger 
 24 de gener de 2004