Auca d'Ester sense H

Auca d'Ester sense h
Improvisació per a titelles
Adaptació de l'obra de Salvador Espriu.
Fitxa Artística

Actors: Jordi Pujol és l'Autor i l'Altíssim i Joana Clusellas és la Neua
Músic: Joan Figueres
Adaptació: Jordi Pujol
Direcció: Jordi Pujol, amb la col·laboració del Dr. Solé
Ninots i estris: Joana Clusellas
Escenografia: Enric Clusellas
Fusteria: Miquel Cardús
Il·luminació: Francesc Pujol
Vestuari: Sastreria Casadevall
Revisió del text: Sebastià Bonet
Amb l'agraïment i el record especial a: Joaquim Vilà Folch
Condicions Tècniques
  • Sala fosca
  • Escenari de 8 x 8 x 4m d'alçada lliure
  • Potència elèctrica: 10.000 W a 220 v segons raider
  • Temps de muntatge: 3h.
  • Temps de desmuntatge: 1h.
imatge Espectacle
per
adults
adults

Si voleu el dibuix d'aquest espectacle heu de demanar permís a Marduix.

imatge

imatge 1

Descarregar

 

Sinera. Jardí de la casa de l'autor.

Arriben la Neua i l'Altíssim, cec romancer, que convida al poble de Sinera
"a mirar i aprendre la bíblica i vera història de la reina Ester".
Els convoca en el jardí dels cinc arbres on, en un improvisat castellet, es farà la representació que es situa a la ciutat persa de Susa.

"Rutlleu-vos a plaer, entorn del petit teatre, feu via, que ja el rei de Pèrsia
s'emprova la seva corona, els ninots parlaran i es bellugaran
moguts per la misteriosa traça de la Neua".



RETALLS DE PREMSA


Putxinel.lis per a un país adult

És prou curiós que Primera història d'Esther - considerada una de les obres cabdals del teatre català contemporani - porti el subtítol d'Improvisació per a titelles, com també ho és que ningú hagi gosat fins ara de representar-la així. Poc temps abans de Primera història ..., Salvador Espriu havia escrit aquesta Auca, integrada anys més tard a Ronda de mort a Sinera. Corria el 1947: Catalunya patia una de les persecucions més brutals de la seva història i molt pocs europeus coneixien encara l'horror de l'Holocaust. En totes dues obres, el nostre poeta nacional (tot i que Salom no està gaire de moda, espero que el títol no li hagi caducat) usa la peripècia del poble jueu com a mirall metafòric de la nostra circumstància col.lectiva i, en paraules de Joaquim Molas, "hi sintetitza prodigiosament totes les possibilitats de la llengua i la cultura catalanes".
Els Marduix han assumit el repte d'interpretar la mística i la sagacitat d'un text en què conviuen altura literària, llenguatge popular, dialectalismes i algun mot de caló català. Alhora, Marduix ha estat fidel a la diversitat de plans que planteja l'obra. Així, l'escenari on l'Altíssim convoca el poble de Sinera a veure la funció de titelles -teatret dins del teatre- és al mític jardí dels cinc arbres; Sinera i Susa es complementen i sovint es confonen tant en escena com en el mateix text d'Espriu, i els "diversos nivells perfectament separables" de què parla Salvat (sainetístic popular, titellesc esperpèntic i realisme poètic) circulen de bracet per l'escenari en una sola unitat estilística. Espriu aguanta l'estructura dramàtica sobre dos puntals bàsics: l'Altíssim-un mesuradament esperpèntic Jordi Pujol encarnant el cec romancer- i Salom, l'alter ego de l'Autor-també interpretat per Pujol. En el paper mut de la Neua, Joana Clusellas omple l'escenari manipulant els ninots amb l'autoritat còsmica que li ve del vincle amb l'Altíssim. És ella qui corona Ester i ella és qui, amb una naturalíssima expressió d'ulls, matisa i redimensiona determinades situacions. Els ninots són manipulats a la vista damunt d'una taula i alguns passatges s'escenifiquen darrere el castellet mitjançant transparències i ombres xineses - el triomf dels jueus i la conspiració i ajusticiament dels eunucs, entre d'altres.
En constant conxorxa amb l'Altíssim, el músic Joan Figueres - quart puntal de l'espectacle - alterna guitarra, acordió, arpa de boca, cel.lo, percussió, flabiol i tamborí per construir un paisatge sensorial absolutament creïble que conté encerts en el leitmotiv Roseret de roses blanques, la cadència eivissenca del flabiol a Cadireta enlaire i l'havanera que l'Altíssim cec deixa cantar a un Jordi Pujol transportat per uns minuts a les seves llunyanes experiències duetístiques amb Pau Riba.
Auca d'Ester sense H, mereix una llarga vida pels escenaris perquè és una honesta, rigorosa i divertida interpretació de la críptica i alhora transparent simbologia espriuana - importantíssima en el nostre bagatge com a poble. Amb aquesta funció de titelles, Espriu ens crea mitologia contemporània, i per això mateix cal divulgar-la, no tan sols entre els estudiants de secundària, sinó també entre el gran públic de tot el país.

AVUI - Jordi Jané



Marduix recrea Espriu en "l'Auca de la primera història d'Ester"

L'obra per a titelles es va estrenar, divendres, a St. Esteve de Palautordera
Unes cent cinquanta persones van assistir, divendres, a l'estrena de L'auca de la primera història d'Ester sense H, basada en l'obra del poeta Slavador Espriu, presentada per la companyia de titelles Marduix. L'obra, que es va repetir dissabte, està inclosa al 25è Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona. Entre el públic, es va poder veure gent coneguda del món de l'espectacle, com Alfred Lucchetti, que, fa anys, va presentar Primera història d'Esther.
El públic es va endinsar aviat en la màgia i el món surrealista d'Espriu; al jardí dels cinc arbres, sota el roser de la pell leprosa, la torana, la camèlia, el libanenc i la palmera gànguil, on es convidava els vilatans a aprendre la vera història de la bona reina Ester. L'acció de l'obra, presentada com una improvisació per a titelles per Jordi Pujol i Joana Clusellas - Marduix - es desenvolupa en dos plans: a Sinera, la petita i mítica pàtria de Salvador Espriu ( si la capgirem i canviem la i llatina per la y grega trobem el significat real: Arenys) i la veïna Susa, o Pèrsia, que representa la pàtria mítica de la llegenda on succeeixen els esdeveniments.
L'espectacle de Marduix presta especial atenció a la recreació ambiental, d'Enric Clusellas, al vestuari, de Casadevall, i a la música de Joan Figueres. Marduix va aconseguir encisar el públic que més estima, el veïnat de St. Esteve de Palautordera.

El 9 Nou - Francesc Roca



Música i titelles per a adults, plats forts de la programació d'estiu al Papiol

Salvador Espriu, l'auster solitari durant tota la vida en el seu despatx d'advocat en el pis del Passeig de Gràcia de Barcelona, amb fugides esporàdiques a un lloc més solitari i tranquil, un xalet i un bell jardí a Arenys de Mar, la seva inventada Sinera, on amb els perfums de les flors i la brisa salada de la mar, anava evocant la tristesa, la serenor, l'inconformisme de la seva ànima de poeta, escriptor i dramaturg. Al 1931, als 18 anys, publica la primera novel.la, El doctor Rip, el 1932 Laia, en què trenca motlles vigents de l'estètica literària noucentista. Segueixen Aspectes i Miratge a Citerea (1935), obres ja marcades per una narrativa original al marge de la seva generació de joves escriptors. El 1937, en plena Guerra Civil, publica Letizia i altres proses, i el 1939, a les acaballes de la guerra i amb Barcelona ocupada pels vencedors, escriu el seu primer volum de poemes Cementiri de Sinera, reflex patètic de mil pors i sofriments de l'ànima del poeta, llibre que no va poder publicar fins al 1946. És a l'any 1948 que escriu una obra teatral titulada Primera història d'Esther, que no va poder estrenar fins al 1957 i que obtingué un sesacional èxit per la seva crativitat lingüística, continuada per una intensa obra poètica profunda, trista, a voltes aspre i dura, altres com un càntic d'esperança i llibertat, cicle que va tencar amb La pell de brau, que a l'assolir un gran èxit, consagrà Espriu com el millor poeta català contemporani.
Espriu ha estat traduït a diferents idiomes, i ha obtingut el reconeixement internacional del valor de la seva obra. França li otorgà el Premi Montaigne i el 1972 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
El prestigiós grup Marduix, en l'últim espectacle Sensacions a Can Papiol, ens presentà una fantasia en forma d'auca de titelles de la història de la reina persa-jueva, basada en l'obra d'Espriu. L'intent era perillós. Podia caure en el ridícul absurd o en la simple bajanada. Tot al contrari. El grup Marduix ha muntat un espectacle intel.ligent, que entreté i captiva per la seva simplicitat i agut simbolisme. El maneig dels titelles de cara al públic sense trucatges, un rerefons musical encertat, uns textos explicatius amb fermesa i la gràcia del lèxic espriuà, la fantasia de les ombres en moviment i una luminotècnia perfecta, feren de l'espectacle un merescut èxit que el mateix Espriu hauria aplaudit.

Diari de Vilanova - Joan Alemany



Titelles per a adults

Amb el subtítil "per a adults", la companyia de teatre Marduix va presentar divendres passat l'espectacle de titelles Auca d'Ester sense H al Museu Romàntic Can Papiol.

Aquesta advertència del principi era una espècie d'avís per a aquells que encara creguessin que les titelles només poden divertir els nens, que la seva simplicitat no pot captivar els més grans.

Doncs bé: l'actuació de divendres va deixar clar que els personatges de cartró poden arribar a embelessar el públic adult tant com els de carn i os.. I és que l'actuació del grup Marduix va ser de tot menys senzilla: la companyia va combinar els jocs de llum i d'ombres gràcies a un llençol estratègicament situat al mig del petit escenari, al centre del jardí del museu; un músic, acompanyat d'un acordió, una flauta i un viloncel entre altres instruments, es va encarregar de tocar peces molt ben escollides. Cada personatge tenia la seva pròpia melodia.

Les robes de les titelles estaven perfectament dissenyades, amb una cura impressionant. Els integrants del grup feien moure els ninos molt lentament, donant a l'obra l'aire lànguid que necessitava però combinant-lo amb el sentit de l'humor propi d'una peça còmica com aquesta.

L'auca d'Ester sense H és una adaptació de l'obra de Salvador Espriu Primera història d'Esther, basada al seu torn en el llibre de la Bíblia. La història explica un intent de massacre dels jueus, que aquests van poder combatre gràcies a la jove reina Ester. Cal situar l'obra d'Espriu després de la Segona Guerra Mundial , després de l'extermini jueu que van portar a terme els nazis.

A l'espectacle va intervenir un dels actors de la companyia, que va fer les vegades de narrador.

La singularitat de l'espectacle va sorprendre sense dubte el centenar de persones que van presenciar l'actuació en un escenari tan idoni com el del jardí del museu: la inventiva de la companyia va fer obrir la boca a més d'un, i no precisament d'avorriment.

L'Hora del Garraf - Míriam de Lamo