A l'ombra del Canigó

Espectacle basat en el poema èpic de Jacint Verdaguer: "Canigó"

Muntatge teatral amb actors i ninots.
A l'ombra del Canigó_1 A l'ombra del Canigó_2
Fitxa Artística

Direcció: Jordi Pujol
Actors: Jordi Pujol i Joana Clusellas
Ninots i elements plàstics: Joana Clusellas
Música, llum i so: Cesc Pujol i Ignasi Pujol
Escenografia i cartell: Enric Clusellas
Producció: Marduix

I l'ajut inestimable d'amics i col·laboradors
Condicions Tècniques
  • Escenari mínim 8 x 8 m.
  • Càmera negra
  • So i llum a concretar
  • Temps de muntatge: 3 hores
  • Temps de desmuntatge: 1 hora i 30 minuts
  • Durada de l’espectacle: 1 hora i 15 minuts
imatge Espectacle
per
adults
adults

Si voleu alguna de les fotografies d'aquest espectacle heu de demanar permís a Marduix.

imatge imatge

foto 1

foto 2

Descarregar Descarregar

 

El moment històric de l'acció, situada cap a l'any 1.000. L'intent de construcció d'un país al voltant dels seus monestirs i que té com a cor el Pirineu.

El protagonista del poema, Gentil, que per a nosaltres representa l'home en general, amb el seu sentit del deure i de la responsabilitat dins el món que li toca viure i també, alhora, amb tot el bagatge de sentiments i vivències íntimes.

El món de les goges com a representants d'aquest món sensible, íntim, exaltat i coneixedores de la seva terra i els seus orígens.

Hem intentat no perdre l'humor i donar l'aire èpic del poema.

A l'ombra del Canigó

(fulletó pedagògic)

Introducció

Hem concebut aquest espectacle procurant mantenir-nos fidels a l'esperit de l'obra conservant les paraules essencials del poeta. Llegiu-vos aquest escrit lentament i amb atenció, així entre tots farem més florides aquestes sessions. Els fragments dels poemes que hi trobareu formen part de l'espectacle que us oferirem. Jacint Verdaguer juga amb les paraules, les col·loca en el seu lloc, transforma el llenguatge apurant-ne tota la seva riquesa. Aprofitem el seu llegat i juguem també nosaltres, quant més ho farem, millor sabrem relacionar-nos en la nostra vida quotidiana. Deixem-nos seduir per les imatges, les sensacions i la música de les paraules.


Abans de veure l'espectacle

A continuació trobareu dos apartats: "Qui era Jacint Verdaguer?" i "Què ens diu EL CANIGÓ". Després de llegir els fragments de poemes de cadascun d'aquests dos apartats, respon, amb les teves paraules, a les diferents preguntes.

Qui era Jacint Verdaguer?
"Poeta i fangador só, i en tot faig feina tan neta,
que fango com un poeta, i escric com un fangador"

Així és va definir un dia…

Petita biografia de Jacint Verdaguer?
Jacint Verdaguer neix el 17 de maig de 1845 a Folgueroles, poblet de la plana de Vic situat a cinc quilometres de la capital de comarca. Fill de pagès, de tradició il·lustrada, ha jugat i ha trepitjat la seva terra. Anant i venint d'escola observa i s'amara del paisatge, de la natura que I'envolta. S'estima la seva terra se la sent seva i li ofereix la poesia de la paraula en la pròpia llengua .
Vesteix la seva poesia damunt el bagatge dels records de la infantesa, les cançons apreses, les rondalles, l'amor a la seva terra i el seu sentiment religiós.

Va a Cuba. Ha llegit els clàssics i la visió dels viatges per mar, li retornen la salut malmesa i l' inspiren l'"Atlàntida". Això era l'any 1877, tenia 32 anys.

Abans d'escriure "Canigó", camina per tot els Pirineus, pren notes, recull imatges, observa, imagina, recrea i situa el poema en un moment històric i l'arrela. El romànic era l'art del moment. L'any 1886, data del poema, tenia 41 anys.

Morí a Vil·la Joana el 10 de juny del 1902 als 57 anys.

Com concebia Jacint Verdaguer la seva tasca com a poeta?
Quines eren algunes de les fonts d'inspiració d'aquest poeta?
Què ens diuen els poemes del Canigó?

"Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada:
per abelles té fades que la volten.
Per papallons los cignes i les àligues"
(...Cant II )

"Llisquívola és la proa i cisellada
pel més traçut pastor del Pirineu,
en la toia de flors amb que esta ornada
se veuen les mans d'or de Flordeneu.

A cada banda voguen tres remeres
de verd vestides, com lo mes d'abril,
soltes al vent les fines cabelleres,
per si calen més llaços a Gentil".
(... Cant III )

"D'or verge és feta la reial carrossa
D'argent perles i vori ramejada;
set genis en set anys l'han fabricada
dins un palau de fades d'Orient".
(... Cant IV )

"-Lo que mirau no són congestes,
són los mantells d'ermini de les fades
que dansen a la llum de la celístia
deIs estanys del Cadí vora les aigües;
Si el mantell més bonic i perlejat tinguésseu, vos valdria,
Gentil, més que l'espasa,
més que deIs llibres tota la saviesa,
més que l'or i l'argent dintre de l' arca;
si us plagués navegar, veles tindríeu;
si volguésseu volar, tindríeu ales.
Més és castell a on qui hi va no en torna;
soIs un de cent que hi pugen ne davalla".
(... Cant II )

"Amor, amor, on me pujares?,
on sou, amics?, on sou, mos pares,
i jo mateix, digau-me, on só?
Digue-m'ho tu, Griselda bella,
ma hermosa estrella
de Canigó.

I tu. ets del cel guspira eterna
o soIs fantàstica Iluerna?:
dus a l'infern o al paradís?
Mes. és aci tan dolç lo viure.
veient somriure
ton ull blavís!

Mes, si jo et tinc, per què m'enyoro?:
si tu em somrius, doncs, de què ploro?
Lo cor de l'home és una mar,
tot l'univers no l'ompliria;
Griselda mia,
deixa'm plorar!"
(... Cant de Gentil )

"Són dues formidables sentinelles
que en lo Conflent posà l'eternitat;
semblen garrics los roures al peu d'elles;
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat".
(...)

"Campanes ja no tinc- li responia
lo ferreny campanar de Sant Martí -.
Oh!, qui pogués tornar-me-les un dia!"
(... Epíleg )


Canigó (1886) fragments

Aquí teniu les paraules. Ara que cadascú busqui les seves i faci el seu poema.




ENTRE ALTRES, LA PREMSA HA DIT:

…De molt, aquest Canigó, que ells amb tota la prudència titulen A l'ombra del Canigó és la realització més ambiciosa de Marduix i té la virtut - de posar en un primer terme absolut les mateixes paraules i els mateixos versos de Verdaguer. Amb una plàstica que vol unir postmodernitat i art romàntic, Joana Clusellas i Jordi Pujol han elaborat un espectacle digníssim, ple d'encerts…

AVUI - Joaquim Vila-Folch



…Sota un títol, A l'ombra del Canigó, Marduix ens ofereix el protagonisme de la paraula verdagueriana i la voluntat d'apropar-nos amb una visió actual als riquíssims trets llegendaris del Pirineu. Amb una gran delicadesa i una rigorosa fidelitat, Marduix ha treballat el text de Verdaguer conservant-ne les paraules essencials, conscient de la càrrega didàctica que el projecte assolia. En aquest aspecte, el criteri de fer contemporània una història antiga mantenint-li el respecte és l'altre punt fonamental que s'ha de valorar d'aquest muntatge. L'esforç és evident i no acaba en l'elaboració del guió o en el tractament plàstic - que sap jugar molt bé amb la tradició romànica del país -, sinó que inclou també el disseny de la il·luminació i l'acurada selecció musical - de Wagner a l'Elèctrica Dharma-, amb intervencions concretes en directe. Marduix ha demostrat amb aquest treball un grau molt notable d'exigència i de rigor, tant pel que fa a l'estructura general com als elements concrets que incorpora, ja siguin els estrictament narratius, com els que comporten una càrrega - èpica, dramàtica, lírica, emotiva - més significativa…

SERRA D'OR - Joaquim Vila-Folch


ÉS TORNAT LO TEATRE EN ALGUERÉS
…És estat de gran bellesa veure com los dos actors, Jordi Pujol - que feva les veus masculines i la del narrador de la història - i Joana Clusellas - que feva les veus femenines -, combinaven amb la música i la llumera de Francesc i Ignasi Pujol, amb dinamisme i professionalitat, aqueixa història dels orígens de Catalunya situada a la muntanya del Canigó. I la llengua que empraven, lo català estàndard en la narració i lo català del sècul XIX a les recitacions del poema èpic, no és estada nunguna dificultat pel públic alguerés, perquè l'ambientació podiva suplir perfectament calqui paraula o expressió que no se troben més al català de l'Alguer. La trama de guerra (entre moros i cristians, protagonitzada dels comtes Guifré i Tallaferro) i d'amor (entre Gentil, Griselda i la fada Flordeneu) feven emocionejar lo públic. L'espectàcul és estat organitzat de la Càtedra de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de Sàsser, ha tingut també el patrocini de l'Assessorat de Cultrua del Municipì de l'Alguer…

LO ROCÓ DES LLUMINS - Andreu Bosch



A PERPINYÀ LES MARIONNETTES CATALANES
LE MONDE DE L'IMAGINAIRE

…On entre immédiatement en matière grâce à l'imaginaire. Le décor de café moderne où sévit la musique disco, se transforme, au gré du récit, en montagne magique, en champ de bataille, en abbaye…

L´INDÉPENDANT - Yvette Marin